“De vegades podem passar-nos anys sense viure en absolut, i d'aviat tota la nostra vida es concentra en un sol instant."- Oscar Wilde-
La
vida està feta de moments, d’instants en els quals tot queda equilibrat i per
un breu espai de temps, tot té un sentit global que potser no tornarà a tenir.
Un instant, doncs, és una porció
de temps brevíssima o en altres paraules, un moment o porció de temps present,
urgent, que ens empaita amb la seva fugacitat.
Des
dels principis dels temps l’home ha intentat congelar aquests instants de formes
molt diverses...fita paradoxal, si s'em permet dir-ho. Tanmateix no és la recent bogeria per la
fotografia signe d’aquest desig? Però llavors, si es tracta de fotografia
digital entrem en una èpica contradicció doncs, preparar, revisar i eliminar
fotografies no seria captar l’instant pròpiament dit...A no ser que
allarguéssim la brevetat del moment citat en la definició. Però enlloc d’entrar
en discussions filosòfiques poden dirigir la nostre mirada al retorn de les
càmeres analògiques.
Aquestes
només permeten estar atent i disparar quan sents que et trobes en el moment que
vols capturar per la prosperitat. Potser semblava que havien de desaparèixer
però torna amb força la fotografia analògica, sobretot gràcies a les càmeres
lomogràfiques que tinten les fotografies d’un caràcter melancòlic i oníric; però també
reneixen de la seva enunciada mort les càmeres instantànies, com la famosa
Polaroid.
No
obstant a Rain in August preferim la Fuji Instax : càmera que per disseny y
funcionalitat es converteix en un gadget imprescindible doncs, capta i
proporciona copies de colors vius en un instat;
sent doncs una eina essencial per a la creació de dolços records.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada